Aquest blog és de recent creació, estigueu atents a les novetats i a la nova informació sobre les caixes.

Les caixes niu per pàrids. Què fer abans de penjar la caixa?

Si visiteu aquest blog possiblement sigui per que teniu una caixa niu i us ha arribat l’hora de penjar-la. Més avall trobareu informació i consells alhora d’escollir la localització i orientació de les caixes. Però per poder-la penjar heu de fer un pas previ: a l’interior de la caixa trobareu un tros de filferro de 3 mm de gruix, amb aquest filferro heu de fer un ganxo per tal d’unir l’anella de la caixa a la branca de l’arbre on la vulgueu penjar. Per tal de poder penjar i despenjar amb facilitat les caixes s’utilitza una vara llarga acabada en forma de Y. Aquest sistema és recomanable si teniu una zona amb varies caixes. L’altra opció és col·locar-la amb molta cura amb una escala.
Si és que finalment decidiu utilitzar una vara, heu de procurar que sigui prou ferma per aguantar el pes de la caixa a certa altura. Normalment s’utilitza un sistema modular de tubs metàl·lics d’aproximadament 1’5 m que s’uneixen pels extrems fins arribar a l’altura idònia. Sigui quin sigui el sistema que escolliu heu de pensar sempre en la vostra pròpia seguretat i en els ocupants de la caixa. Recordeu que es possible que en alguna ocasió manipuleu la caixa amb ous o polls a l’interior i per tant ho heu de poder fer amb seguretat i sense causar-los cap mal.

Les caixes niu

Les caixes niu s’utilitzen per facilitar la nidificació de certes espècies d’ocells. Per molts motius hi ha ocells que cada vegada troben menys espais aptes per nidificar. Tot i que Catalunya presenta una important massa forestal, la qualitat d’aquesta no és massa bona i als nostres boscos no hi ha massa arbres vells i amb cavitats aptes per que els ocells hi puguin fer el niu.
Per altra banda també hi ha espècies que comparteixen espais amb l’home. En ocasions les noves construccions no ofereixen els espais que oferien abans, o les remodelacions i les obres de manteniment de les teulades fan desaparèixer llocs de cria que abans eren utilitzats per espècies com ara l’òliba (Tyto alba) o el mussol comú (Athene moctua), també en aquests casos la col.locació de caixes niu facilita la conservació d’aquestes espècies.

Col•locació de les caixes niu:

Si la col·locació de la caixa es realitza al bosc hem de procurar deixar una distància d’entre 50 i 100 metres entre caixa i caixa i situar-les a una altura d’entre 2 i 8 metres. Tot i que hi ha espècies que nidifiquen arran de terra o a nivell arbustiu és interessant situar-les de manera que no siguin massa accessibles, per tal d’evitar robatoris i destrosses. L’altura ideal seria a partir de 3 metres.
Si les pengeu al jardí de casa o al terrat, heu de tenir en compte que l’èxit de l’ocupació serà directament proporcional a les molèsties que pugueu ocasionar al ocells.
S’ha d’evitar, en la mesura que es pugui, l'accés dels depredadors al niu. Per això sempre serà millor que la caixa estigui penjada “flotant” i amb l’obertura allunyada de branques, troncs o rapisses. Però hi ha espècies que prefereixen que la caixa estigui lligada al tronc.
La col·locació s’ha de realitzar en un lloc temperat, es a dir, evitarem un lloc on toqui el sol contínuament per evitar temperatures extremadament altes, o llocs on no hi toqui mai, per evitar les temperatures baixes i un excés d’humitat.
S’ha de procurar també evitar penjar les caixes sobre rieres, piscines, estanys... que poden representar un perill pels joves volanders en els seus primers vols.

Les caixes es poden instal·lar en qualsevol moment de l’any, però hem de tenir clar que si les pengem durant l’hivern la única activitat que podem detectar és la de refugi puntual en els moments més freds. Per tal de tenir èxit d’ocupació haurien de ser penjades pel febrer, ja que és quan les mallerengues comencen a tenir activitat nidificant. Quan més allunyats d’aquesta època (febrer-març) més costarà que l’ocupin, tot i que sempre hi ha espècies oportunistes que no tenen els miraments que tenen d’altres.

Detectarem l’activitat de la caixa per les anades i vingudes dels adults, hem de procurar no molestar als ocells nidificants, algunes espècies com per exemple el xot (Otus scops) són molt sensibles a les pertorbacions i poden abandonar fàcilment la posta si se’ls molesta.
Hem de manipular les caixes durant el període hivernal, per tal d’assegurar-ne el manteniment. Una caixa niu en mal estat és una TRAMPA pels seus ocupants. Ens hem d’assegurar de la integritat dels components de la caixa, que no tingui esquerdes ni fissures per on pugui entrar l’aigua, que totes les seves parts siguin fermes i no hi hagi perill que es desarmi, i procurar retirar el material utilitzat per fer els nius en postes anteriors.
Es molt important retirar aquest material sobrant, ja que el passeriformes acostumen a portar associat una bona quantitat d’ectoparàsits, en aquest cas mal·lòfags, que s’acumulen també en el material del niu. Si aquest material no és eliminat i es donen noves ocupacions de les caixes niu, pot produir problemes als nous polls. No patiu, els ecoparassit aviars són molt específics i molt rarament ens poden afectar a nosaltres, però seria interessant fer la manipulació amb molta cura.

MENJADORES

Les menjadores ens permeten oferir als ocells de la nostra zona facilitat per aconseguir recursos alimentaris sobretot en les èpoques més desfavorables, durant l’hivern.
De la mateixa manera que les caixes niu hem de tenir present que una menjadora mal gestionada pot significar més un perill que una ajuda per les aus.
En el moment en que aportem recursos alimentaris a la menjadora hi haurà una sèrie d’ocells que paulatinament s’acostaran i s’habituaran a utilitzar-la, si per qualsevol motiu es deixen de realitzar aports i la menjadora deixa de funcionar, tots aquells ocells que basaven la seva alimentació en la menjadora en qüestió, es veuran privats de la seva principal font de recursos. Per això és important tenir present la responsabilitat de gestionar la menjadora. Si fora del tot impossible seguir aportant aliment a la menjadora, la parada s’ha de realitzar paulatinament, dipositant successivament aports en menys quantitat, per tal de donar la possibilitat als ocells que la utilitzen de buscar noves fonts d’alimentació.
La menjadora no només pot funcionar a l’hivern, sinó durant tot l’any. En l’època de cria els aports d’aliment ajudaran als adults progenitors a portar endavant les seves postes i els seus polls. Durant aquesta època és quan els ocells tenen uns requeriments alimentaris més importants.
La instal·lació d’una menjadora ens dona una excel·lent oportunitat per l’observació i coneixement del ocells que ens envolten. Tot i que la nostra activitat prop de la menjadora pot molestar als ocells, aquests, sempre i quan no siguem molt agressius, s’acabaran acostumant a la nostra presència. Si fem les observacions des d’un lloc discret podrem apreciar com varien les espècies al llarg de l’any.

26.1.08

Caixes niu per xots (Otus scops)



Aquestes caixes han estat adaptades a partir dels models de xoriguer i mussol, ajustant-les a les necessitats de l'espècie.
Els xots són petits rapinyaires nocturns migradors, són estivals a les nostres terres, i a Osona els trobem del març a finals de setembre-octubre.
Els podem confondre per la mida amb el mussol comú (Athene noctua) però el xot és una mica més menut, i podríem considerar que el color és una mica més bru que el mussol, però la variabilitat de les dues espècies ens pot portar a confusió. El que és determinant és l’aspecte de la cara, en el mussol comú el blanc voreja els ulls i dona color a les “celles”, mentre que els xots presenten unes celles conspiqües i que quan les aixequen semblen dues banyetes.

Les caixes niu pels xots han estat construïdes per encarrec del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de Manlleu. Amb l’objectiu d’instal•lar-les, juntament amb d’altres per pàrids, a dues finques amb les quals han establert contractes de custòdia, una és La Bardissa de Torelló i l’altre al torrent i el pantà de Garet de Lluçà a el Lluçanès. L’objectiu d’establir aquests contractes és gestionar aquests espais per la conservació i la millora de l’estat ecològic, la sensibilització i l’ús sostenible d’aquestes àrees.

Caixa niu per pica soques blau (Sitta europaea)



Aquesta caixa niu està especialment pensada pel pica-soques blau (Sitta europaea). Aquesta espècie viu en boscos caducifolis, o boscos mixtos, madurs i amb certa humitat.
La obertura de la caixa és per la tapa, ja que el pica-soques blau recobreix les escletxes i foradets de la cavitat on nidifica amb fang, com si la precintés. Amb aquest sistema podem obrir la caixa sense causar danys al niu, ja que si l’obertura és lateral o posterior malmetríem l’estructura de fang i en conseqüència el niu.
De manera diferent a les caixes del pàrids, el disseny d’aquesta caixa està pensat per subjectar-la al tronc dels arbres.
La mida de l’orifici d’entrada també és més gran que en els altres casos perque aquests ocells, un cop ocupen la caixa, redueixen ells mateixos l’orifici utilitzant també el fang fins a la mida que els és més adient.

40 caixes pel programa de conservació del xoriguer petit (Falco naumanni):


Caixes per Xoriguer petit.

Els últims mesos del 2007 els varem dedicar a la construcció de 40 caixes niu destinades al programa de conservació del xoriguer petit que porta a terme des de fa gairebé dues dècades.
El xoriguer petit és una espècie de petit falcònid, són ocells migradors que passen l’època estival a la península, on crien, i hivernen a l’Àfrica. A partir dels 70 es produeix una important davallada de la població passant de 50.000 parelles estimades a la península ibèrica a principis de la dècada a 5.000 parelles el 1980, i a la extinció l’any 1986. Les causes d’aquesta davallada són variades i constitueixen un mosaic, la pressió que hi ha sobre els ocells i els problemes que els afecten són diferents depenent del lloc i l’època de l’any. A partir dels programes de reintroducció i conservació les colònies de xoriguer petit es poden tornar a trobar a Catalunya.
La principal mesura ex-situ (fora de l’ambient natural) és la cria en captivitat, que a Catalunya es produeix als centres de recuperació de fauna salvatge de Vallcalent a Lleida i de Torreferrussa a Santa Perpètua de la Mogoda (Barcelona).
Poll de xoriguer petit (Falco naumanni)


Un cop els individus criats en captivitat estan llestos s’inicia el procés d’alliberament. La tècnica utilitzada és el Hacking, i per portar-la a terme s’utilitzen caixes niu artificials com les que hem construït.
A part, les caixes també s’utilitzen per potenciar colònies de cria natural ja establertes o per induir a la formació de noves colònies. A part de les caixes també s’utilitzen teules de ventilació especialment modificades per afavorir la nidificació.

Mascle adult de xoriguer petit que havia ocupat una caixa niu.

La ocupació de les caixes per part de parelles permet en ocasions la captura d’individus nascuts en llibertat, això permet anellar-los i prendre una sèrie de dades d’interès científic. En el cas concret dels xoriguers petits a Catalunya se’ls posa una anella de color i una anella de PVC amb 3 dígits que permet la lectura des de certa distància, això facilita la identificació i el seguiment dels individus a les colònies en època de cria.

Esperem, doncs, que aquestes 40 noves caixes serveixin per donar un cop de mà tant als polls que aquest any surtin dels centres de cria com per les parelles que tornen un any més a criar a les nostres terres.

Caixes tractades contra la humitat, els fongs i els insectes:


A partir d’ara totes les caixes fabricades porten un tractament amb un producte per evitar l’atac dels fongs, els insectes i la humitat. D’aquesta manera es pretén augmentar la durabilitat de les caixes. Aquest tractament no és incompatible amb el vernís, així que si de totes maneres decidiu envernissar les caixes niu, la única cosa que heu de tenir en compte és que abans de penjar-la sigui ben seca i que deixeu que es ventili 3 o 4 dies a l’aire lliure, per tal de que els vapors no puguin perjudicar els animals.
Suscribirse a: Entradas (Atom)